A la segona meitat del segle XIX el conreu de la vinya es va estendre a Catalunya com no s’havia vist mai. Si bé l’elaboració de vi era una activitat tradicional amb més de dos mil anys d’història, la plaga de la fil·loxera que havia arrabassat tot el vinyar francès va crear una gran demanda de vi per al país veí. Fins i tot en indrets on la vinya és poc productiva, com Osona, on el clima és més fred i plujós que a les zones vitivinícoles mediterrànies tradicionals, els elevats preus assolits pel vi feien rendible plantar vinya, i es va passar d’una producció limitada, en què els masos elaboraven raïm per a l’autoabastiment de vi, a una gran extensió de vinyars per a l’elaboració i exportació de vi.

El bon moment del vi, però, no va durar gaire temps, a causa de la fil·loxera, un insecte procedent d’Amèrica que xucla la saba de les arrels dels ceps fins a arribar a assecar-los i matar la planta, va ser capaç de travessar la barrera natural dels Pirineus. El 1879 es van detectar les primeres vinyes afectades a Rabós d’Empordà i va continuar el seu avenç implacable fins que l’any 1906 la plaga va arribar a la darrera comarca del Principat fins aleshores intacta: el Montsià.

Així, quan es troba la manera de fer front a la fil·loxera (fent empelts amb ceps americans resistents), les vinyes franceses, que han passat abans la plaga, ja s’han recuperat i els preus ja no compensen la viticultura a les comarques menys productives com Osona, on l’activitat no es pot recuperar i s’interromp la tradició vitivinícola.

I així va continuar fins que Enric Riera, gran amant dels vins, especialment dels carismàtics negres borgonyons elaborats amb la varietat pinot noir, busca un indret a Catalunya amb un clima similar al de la Borgonya per elaborar-hi vi.

Com a coneixedor que era dels vins d’arreu del món, es va adonar que el raïm pinot noir que hi ha plantat a indrets més càlids de Catalunya, com el Penedès, fa vins diferents, sense la finor mítica dels borgonyons, i que aquest raïm delicat i capriciós només expressa tots els seus matisos en climes on la maduració és tardana i difícil, on una pluviometria abundosa encara dilueix més la ja escassa capacitat d’acolorir els vins d’aquest raïm.

Després de valorar diverses possibilitats, troba l’indret adequat a Taradell, a la Masia Vila-rasa.

De l’any 1989 al 1991 planta amb dues hectàrees de vinyes de la seva admirada varietat pinot noir, però també amb un terç del raïm d’origen bordelès merlot, que davant la incertesa que provoca la manca de cap altra explotació anterior a l’indret, li garanteix una certa capacitat d’elaborar vins negres amb prou color. Les vinyes les planta al voltant de la masia, en el més pur estil dels châteaux borgonyons, en un paratge d’una bellesa extraordinària.

El 1998 el somni es converteix en realitat i aconsegueix comercialitzar les primeres ampolles, corresponents a l’anyada 1994.

L’any 2013 es va traspassar el negoci a Cellviosona, S.L., d’aquesta manera el vi d’Osona segueix amb el seu projecte que l’Enric anys enrere havia creat. Aquest nou projecte agafa un nou aire, i amb ganes de créixer i fer un gran vi.